Com interpretar les relacions financeres

Hi ha desenes de ràtios financeres i els seus significats ajuden els propietaris d’empreses a avaluar la salut financera d’una empresa. Les ràtios financeres es poden dividir en sis àrees clau d’anàlisi: liquiditat, rendibilitat, deute, rendiment operatiu, flux de caixa i valoració de la inversió. La interpretació de les ràtios financeres requereix comprendre els comptes de resultats i els balanços.

Definicions de relacions financeres

Les ràtios derivades en els informes financers d’una empresa s’utilitzen per establir comparacions al llarg del temps o en relació amb altres dades de l’informe. Una proporció pren un número i el divideix en un altre nombre per determinar un decimal que posteriorment es pot convertir en un percentatge, si es vol.

Per exemple, una ràtio deute-patrimonial analitza els passius del deute de l’empresa i el divideix pel patrimoni net de l’actiu. Si una empresa té 200.000 dòlars en deute i 100.000 dòlars en renda variable, la proporció deute-renda variable és de dos (200.000 dòlars / 100.000 dòlars = 2). Això significa que l’empresa té 1 dòlar d’equitat per cada 2 dòlars de deute. En aquest cas, com més gran sigui la ràtio sobre un, s’interpreta com un problema creixent del deute que podria comportar problemes financers a llarg termini per a l’empresa.

Principals relacions financeres

L’avaluació dels indicadors financers clau és una cosa que tots els propietaris d’empreses haurien de tenir un bon coneixement. En entendre el que avalua cada ràtio financera clau, podeu obtenir més fàcilment les ràtios amb una mirada ràpida als estats financers.

  • Ràtios de mesura de la liquiditat: Aquestes ràtios defineixen si una empresa pot complir obligacions financeres a curt termini. Té en compte els actius líquids a passius a curt termini.

  • Ràtios de l’indicador de rendibilitat: Aquestes ràtios tenen en compte l'import del benefici derivat del cost dels béns venuts o de les despeses d'explotació. Hi ha ràtios de marge de benefici brut i net.

  • Ràtios del deute: Les ràtios de deute són com la ràtio deute-patrimoni descrita anteriorment, que té en compte la quantitat de deute que té una empresa i els actius que té per pagar els deutes.

  • Relacions de rendiment operatiu: Aquestes ràtios analitzen números com la rotació d’actius fixos o el nombre de vendes-ingressos per empleat per determinar l’eficiència. Una empresa eficient en general millora la rendibilitat.

  • Ràtios d’indicadors de fluxos d’efectiu: Les empreses han de generar prou flux de caixa per pagar les despeses d’explotació, fer créixer el negoci i crear una xarxa de seguretat dels ingressos retinguts. El flux de caixa operatiu dividit per la ràtio de vendes determina quant costa adquirir nous clients.

  • Ràtios de valoració de la inversió: Aquestes ràtios ajuden els inversors a determinar la viabilitat de la inversió existent o nova en una empresa. Per exemple, la relació preu-beneficis proporciona l'import que una empresa està pagant per cada $ 1 de guanys als accionistes.

Les empreses utilitzen ràtios grans i petites per avaluar les tendències internes de l’empresa i definir el creixement al llarg del temps. Tot i que una empresa cotitzada en borsa pot tenir un nombre molt més gran, tots els propietaris d’empreses poden utilitzar les mateixes dades per planificar estratègicament el proper cicle fiscal de l’empresa.

Anàlisi i interpretació de la relació financera

Analitzar i interpretar les ràtios financeres és lògic quan us atureu a pensar què us diuen els números. Quan es tracta de deutes, una empresa és financerament més forta quan hi ha menys deute i més actius. Per tant, una proporció inferior a una és més forta que una proporció de 5. No obstant això, pot ser estratègicament avantatjós assumir deutes durant els períodes de creixement sempre que estigui controlat.

Una ràtio de marge de flux de caixa calcula el grau de traducció de les vendes en efectiu real. Es calcula prenent el flux de caixa operatiu i dividint-lo per les vendes netes que es troben al compte de pèrdues i guanys. Com més alta sigui la ràtio o percentatge de fluxos de caixa operatius, millor.

El mateix passa amb les ràtios de marge de benefici. Si un producte costa 20 dòlars i es ven per 45 dòlars, el marge de benefici brut es calcula restant el cost dels béns venuts dels ingressos i dividint aquest resultat entre els ingressos [0,55 = (entre 45 i 20 dòlars) / 45 dòlars]. Com més alta és aquesta ràtio, més beneficis hi ha per producte.


$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found