Pros i contres de la política monetària contractiva

La gestió de l’economia mitjançant la política monetària expansiva i contraccionària ha estat una pràctica estàndard als Estats Units des de la dècada de 1940, quan el concepte va ser introduït per primera vegada per l’economista John Maynard Keynes. L’expansió monetària augmenta la quantitat de diners circulats a l’economia. La contracció monetària treu els diners de l’economia i s’utilitza amb més freqüència per refrescar una economia calenta per evitar la inflació.

Pro: redueix la inflació

L’objectiu principal d’una política monetària contracció és frenar la inflació rampant que acompanya una economia en auge. El govern utilitza diversos mètodes per fer-ho, inclosa la ralentització de la seva pròpia despesa. La Fed pot augmentar els tipus d’interès i encarir els diners. La desacceleració de la inflació mitjançant la reducció del creixement econòmic refreda els mercats i redueix la demanda global, i els preus baixen amb la demanda.

Con: lent producció

La producció es redueix a l’economia com a subproducte de l’alentiment del motor econòmic. El capital inversor més car i la reducció de la demanda de productes i serveis són els culpables. Un cop les empreses redueixen la producció, poden trigar anys a augmentar-la de nou. Si la política monetària contractiva supera la marca i endureix l'economia més severament del previst, les empreses poden abatre la producció i acabar amb les expansions previstes. Això pot convertir l'economia en un bucle recessiu.

Pro: estabilitza els preus

La inflació provoca preus cada vegada més grans, que poden afectar negativament el poder de despesa dels consumidors. Aquesta fluctuació de preus pot fer que els consumidors siguin nerviosos i irregulars en els seus patrons de despesa. Una contracció monetària estabilitza els preus del mercat a mesura que la inflació es desaccelera. Aquest augment de la confiança dels consumidors manté l’economia en equilibri i fomenta pautes de despesa estables.

Con: augmenta l’atur

L’augment de l’atur és el resultat de la desacceleració de la producció i de l’augment dels tipus d’interès. A mesura que les empreses frenen les taxes de creixement, contracten menys empleats. L’increment de l’atur va costar al govern un augment de les despeses d’administració i d’assegurances de serveis socials. Els governs han de ponderar acuradament aquest cost contra els beneficis econòmics de reduir la inflació. Unes taxes d’atur més altes també poden fer trontollar la confiança dels consumidors si la pujada es produeix ràpidament. L’augment de l’atur redueix la demanda de molts productes i serveis, cosa que fa que la contracció econòmica sigui més severa.


$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found