unvoyagepourlaplanete.com

La teoria econòmica keynesiana prové de l'economista britànic John Maynard Keynes i va sorgir de la seva anàlisi de la Gran Depressió dels anys trenta.

Les diferències entre la teoria keynesiana i la teoria de l’economia clàssica afecten les polítiques governamentals, entre altres coses. Una part creu que el govern hauria de tenir un paper actiu en el control de l’economia, mentre que l’altra escola pensa que és millor deixar l’economia per regular-se. Les implicacions d’ambdós també tenen conseqüències per als propietaris de petites empreses quan intenten prendre decisions estratègiques per desenvolupar les seves empreses.

Economia keynesiana i economia

Els defensors keynesians creuen que el capitalisme és un bon sistema, però que de vegades necessita ajuda. Quan els temps són bons, la gent treballa, guanya diners i els gasta en coses que volen. La despesa estimula l'economia i tot funciona correctament. Però quan l’economia baixa, els estats d’ànim canvien.

En èpoques més dures, les empreses comencen a tancar i acomiadar els seus empleats. La gent no té diners per gastar i intenta estalviar el poc que els queda. Quan la gent abandona la despesa, l’economia perd el seu impuls i les espirals són més baixes.

La visió keynesiana de la intervenció governamental

La teoria keynesiana diu que això és exactament quan la intervenció del govern té sentit. Si la gent no gasta, el govern ha d’intervenir i omplir el buit. Tot i això, només hi ha un problema: el govern no té els seus propis diners. Ha de treure diners a la gent i a les empreses per gastar-los. Els impostos més alts per a les empreses eliminen diners que d’una altra manera es podrien gastar en més inversions per fer créixer l’empresa.

Economia clàssica i mercats lliures

La teoria de l’economia clàssica és que els mercats lliures es regularan si es deixen sols. Els mercats trobaran el seu propi nivell d’equilibri sense la interferència de la gent ni del govern.

En una economia clàssica, tothom és lliure de perseguir els seus propis interessos en un mercat lliure i obert a tota la competència. Quan la gent treballa treballant fent coses, es paga i utilitza aquests salaris per comprar altres productes. En essència, els treballadors creen la seva pròpia demanda de béns i serveis.

Paper del govern en l'economia

Als economistes clàssics no els agrada la despesa del govern i, sobretot, detesten més el deute públic. Preferirien un pressupost equilibrat perquè no creuen que l’economia es beneficiï d’una despesa pública més elevada. Els keynesians estan bé amb els préstecs del govern, perquè estan convençuts que la despesa del govern augmenta la demanda agregada de l'economia.

Atur i inflació

Els entusiastes keynesians afavoreixen la participació del govern i els preocupa més la gent que té feina que la inflació. Veuen el paper dels treballadors com utilitzar les seves habilitats per contribuir al bé de la societat. Els keynesians no es preocupen pel cost de les mercaderies ni pel poder adquisitiu de la moneda.

Els economistes clàssics tenen algunes preocupacions sobre l’atur, però estan més preocupats per la inflació de preus. Veuen la inflació com l’amenaça més gran per a un fort creixement a llarg termini de l’economia. Els classicistes creuen que l’economia sempre buscarà un nivell de plena ocupació. Creuen que l’atur és el resultat de la interferència del govern en el lliure mercat o de l’existència d’un monopoli en una indústria.

Preus i influències del mercat

Els partidaris clàssics volen un mercat lliure de trobar els seus propis nivells d’oferta i demanda. Creuen que els preus haurien de fluctuar en funció de les necessitats dels consumidors. El mercat s’adaptarà a la manca o excés de productes. Els keynesians creuen que els preus haurien de ser més rígids i que el govern hauria d’intentar mantenir l’estabilitat dels preus. Els agradaria que el govern influís en les persones i les empreses per mantenir els preus dins dels intervals especificats.

El futur creixement de l'economia

Una diferència clau entre keynesians i classicistes és com predir i tractar el creixement futur de l’economia. Els keynesians se centren en problemes a curt termini. Veuen aquestes qüestions com a preocupacions immediates que el govern ha de tractar per assegurar el creixement a llarg termini de l'economia.

Els classicistes se centren més en obtenir resultats a llarg termini deixant que el lliure mercat s’adapti als problemes a curt termini. Creuen que els problemes a curt termini són només trossos que el lliure mercat acabarà resolent per si mateix.

No es pot determinar amb certesa si els economistes keynesians o clàssics tenen raó en les seves opinions. Els propietaris d’empreses han d’utilitzar les accions dels polítics i dels líders empresarials com a indicadors per ajudar-los a prendre les seves pròpies decisions sobre el creixement de les seves empreses.