unvoyagepourlaplanete.com

El preu d’un producte està determinat per la llei de l’oferta i la demanda. Els consumidors volen adquirir un producte i els productors fabriquen un subministrament per satisfer aquesta demanda. El preu de mercat d’equilibri d’un bé és el preu al qual la quantitat subministrada és igual a la quantitat demandada. Gràficament, les corbes d’oferta i demanda es creuen al preu d’equilibri.

Efecte dels preus a la demanda

En general, els consumidors estan disposats a pagar un preu determinat per un producte en funció dels seus nivells d’ingressos i de la intensitat del desig de ser propietari del producte. Aquesta relació s’expressa en termes econòmics mitjançant la corba de la demanda. Si el preu d’un bé puja, els consumidors en compraran menys. Per contra, els consumidors compraran més d’un producte si el preu baixa.

Tot i això, les forces econòmiques no sempre són tan senzilles. Altres factors entren en joc per influir en el preu d’equilibri determinat per les equacions econòmiques d’oferta-demanda.

Factors que canvien la corba de la demanda

Quan un canvi augmenta el desig dels consumidors de comprar un bé, la corba de demanda es desplaça cap a la dreta. Si el canvi disminueix la voluntat dels consumidors d’adquirir un producte, la corba de demanda es desplaça cap a l’esquerra.

A continuació es detallen canvis en els factors relacionats amb la demanda que afecten les quantitats demandades a cada preu al llarg de la corba de demanda:

Preferències del consumidor: Els gustos dels consumidors canvien constantment a mesura que surt la nova tecnologia o canvia la moda de la roba. Per exemple, la introducció de telèfons mòbils va eliminar les preferències dels consumidors per als cercadors.

Ingressos dels consumidors: Els canvis en els ingressos dels consumidors canviaran la corba de la demanda. Per exemple, és més probable que els consumidors amb ingressos més alts comprin productes de queviures de marca en lloc de marques genèriques. D’altra banda, els consumidors són més capaços de comprar un cotxe quan tenen ingressos més elevats en lloc d’agafar l’autobús, reduint així la demanda de serveis d’autobús.

Preu d'altres productes de consum, substituts o complements: Dos béns són complementaris si un augment del preu en un provoca una caiguda de la demanda de l’altre. Per exemple, si els preus dels ordinadors augmenten, disminuint la demanda, els consumidors tindran menys necessitat de programari; de manera que disminuirà la demanda d’aplicacions de programari. Altres exemples són ous i cansalada, bagels i crema de formatge; els canvis de preus en un producte afectaran la demanda de l’altre.

Expectatives sobre el futur: Les expectatives sobre el futur afecten el comportament dels consumidors. Si els consumidors creuen que els preus d’un producte augmentaran en el futur, compraran més del producte ara, desplaçant la corba de demanda cap a la dreta.

Efecte del subministrament

Els moviments al llarg de la corba d’oferta només són causats per canvis en el preu del bé.

La llei de subministrament diu que els productors augmentaran la producció quan augmenti el preu d’un bé. L’escassetat d’oferta farà pujar els preus. Els consumidors temen que no podran obtenir el producte, de manera que estan disposats a pagar-ne més.

Un excés d’oferta farà que els productors redueixin els preus per reduir l’inventari que s’està acumulant als seus magatzems.

Factors que canvien la corba d’oferta

Quan un canvi augmenta la voluntat dels fabricants d’oferir més productes al mateix preu, la corba d’oferta es desplaça cap a la dreta. Si el canvi disminueix la voluntat del productor de vendre el bé al mateix preu, la corba d’oferta es desplaça cap a l’esquerra.

Preus d’entrada: Quan augmenten els preus de les matèries primeres, els beneficis de determinats productes baixen. Com a resultat, els fabricants reduiran el volum de producció i se centraran en productes amb majors beneficis. La corba d’oferta es desplaçarà cap a l’esquerra.

Nombre de venedors: La corba d’oferta es mou cap a la dreta quan els nous venedors entren al mercat. La competència augmenta a mesura que es disposa de més productes, pressionant a la baixa els preus.

Tecnologia: Els avenços tecnològics augmenten la productivitat en els processos de fabricació, fent més rendibles els béns i desplaçant la corba d’oferta cap a la dreta.

Efectes de l’elasticitat sobre els preus

L’elasticitat és una altra teoria de la determinació del preu. És una proporció de quant canvia una variable en percentatge versus un canvi de un percentatge en una variable diferent. En economia, l’elasticitat dels preus és una mesura de la quantitat de demanda que canvia amb un augment o una disminució del preu.

La fórmula per calcular l’elasticitat del preu és la següent:

Elasticitat = (percentatge de variació de la quantitat demandada) / (percentatge de variació del preu)

Quan un canvi de preu de l'1% resulta en un canvi superior a l'1% de la quantitat demandada, la corba de demanda és elàstica.

Si un canvi del preu del 1% comporta un canvi de la demanda inferior al 1%, la corba de demanda es considera inelàstica.

Agafem uns quants exemples per explicar aquestes teories econòmiques en situacions habituals.

Suposem que el preu d’una barra de xocolata va augmentar un 10 per cent i que la demanda va caure un 20 per cent. L’elasticitat del preu seria:

Elasticitat del preu = -20 per cent / 10 per cent = -2

En aquest cas, l'elasticitat del preu d'una barra de xocolata és molt elàstica; en altres paraules, la demanda és molt sensible als canvis de preus. Les xifres absolutes més altes indiquen una major elasticitat del preu.

Alguns exemples més de productes elàstics de preu:

Vedella: Els productes alimentaris són elàstics al preu quan existeixen productes alternatius. L’augment de preus de la carn de vedella farà que els consumidors comprin més pollastre i porc.

Cotxes esportius de luxe: Els cotxes de luxe són cars i representen una gran part dels ingressos del consumidor. Els augments de preus de vehicles de gran preu reduiran la demanda a menys que els ingressos dels consumidors augmentin ràpidament.

Bitllets d'avió: Les companyies aèries competeixen aferrissadament pels preus dels bitllets. Els consumidors tenen moltes opcions per comparar preus; també poden optar per viatjar en tren o cotxe on el cost del transport pot ser inferior.

Penseu en un producte on la demanda és inelàstica: la gasolina. La gent ha de tenir gasolina per anar a la feina, anar a la botiga de queviures i portar els nens a la pràctica del futbol. Si augmenten els preus del gas, els consumidors seguiran comprant gasolina; no tenen moltes alternatives, almenys a curt termini.

Prenguem aquest exemple: els preus del gas augmenten un 15% i la demanda baixa un 1%.

Elasticitat del preu = -1% / 15% = -0,07

Tot i que els preus de la gasolina no són elàstics a curt termini, els preus més alts conduiran els consumidors a comprar cotxes més eficients en el consum de combustible a llarg termini.

Un venedor ha d’entendre la dinàmica d’elasticitat dels productes per desenvolupar estratègies de preus. Un error en anticipar com reaccionarà el consumidor davant els canvis de preus pot tenir resultats devastadors en vendes i beneficis.

Altres exemples de productes amb demanda inelàstica:

Sal: El consum de sal representa una petita part dels ingressos del consumidor i no existeixen bons substituts. Un augment del preu de la sal tindrà poc efecte sobre la demanda.

Aigua: L’aigua és una necessitat. Si el servei públic d’aigua local augmentés els preus, els consumidors haurien de pagar. A més, no tenen fonts alternatives, a part de l’aigua embotellada més cara.

Cigarrets: La demanda de productes addictius sol ser inelàstica. Si els governs imposen més impostos sobre els cigarrets, la demanda no baixarà de manera notable fins que els impostos siguin extremadament elevats.

Els mètodes de determinació de preus en economia inclouen les lleis de l’oferta i la demanda i els efectes de l’elasticitat dels preus. Nombrosos factors entren en les equacions econòmiques que determinen els preus d’equilibri; els professionals del màrqueting han d’entendre la dinàmica de preus dels seus mercats per desenvolupar estratègies de preus efectives.